Torno a tenir plantes a la terrassa. Me les va regalar ahir el Jordi, coneixedor del meu disgust perquè, com diu canta el Mazoni, “se’m moren les plantes“. Tenia les torretes tristes, amb branquillons secs i avui he fet neteja. Se’m moren pels paletes que vaig tenir instal·lats 2 mesos al terrat, però també per la sequera.
Aquest any, però, no en plantaré més, hem d’estalviar aigua. Espero que les meves noves companyes no tinguin massa set i m’aguantin força.
No perdo l’esperança, ni de regar-les, ni de poder tenir aigua aquesta tardor. I espero no haver d’anar a Montserrat.
