Els meus pares sempre em recorden que de petita, en les sobretaules familiars, m’agradava quedar-me entre els grans i seguir les seves converses i preguntar, preguntar molt. Aquesta curiositat que m’ha acompanyat durant més de 30 anys i un punt de romanticisme va fer que em decantés per estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vaig començar creient que sent periodista podria posar el meu granet de sorra per fer un món més just, però vaig acabar convençuda que treballar en una redacció d’un diari, assistir a rodes de premsa o fer reportatges televisius no era sant de la meva devoció. Així que em vaig decantar per una altra sortida, potser més fàcil i que molts de la meva promoció han seguit: la comunicació empresarial i institucional.
Em vaig especialitzar en Direcció de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra mentre treballava l’INCAVI, un organisme públic dedicat a la promoció dels vins catalans (el vi, una altra de les meves passions). Des de llavors he treballat en gabinets de comunicació d’administacions públiques (Generalitat de Catalunya) i també en empreses privades fins que em vaig incorporar com a sòcia a Redall, empresa de comunicació web, l’any 2009.
Actualment dirigeixo i coordino projectes de comunicació i web per centres d’investigació, empreses, organitzacions sectorials i administracions públiques.
En aquest blog doncs, parlo de les meves passions: la comunicació, el vi, internet, la política i el món rural.
Des del 10 de desembre de 2010 sóc mare d’una nena preciosa, la Marta. Tot el que estic descobrint, vivint (i patint) al seu costat, ho explico a L’Espinguet: Aventures d’una mare patidora, un espai on recullo dubtes, situacions i anècdotes d’aquesta nova faceta meravellosa que tinc.
El meu currículum el podeu trobar a Linkedin i també estic a Twitter i Facebook
Hla Gemma. Soc un company que escriu tambié al 3de8. El meu article ha sortit al costat del teu. M’ha agradat molt. L’has encertat plenament. Busquen portaveus, però no escolten el que es diu al carrer, que és el que més interessa. Busquen arbres al bosc, però no veuen pas el bosc en el seu conjunt. La teva reflexió és realment original.
Per cert, tenim un cert paral.lelisme en les nostres vides. Excepte per Internet, comparteixo amb tu esperiències tant vitals com professionals…Malgrat treballo per Interner, no estimo massa la Informàtica….sóc un romànic descregut de la vella escola…aquells que comencarem amb una Underwood…
Vaig estudiar el mateix que tú. Però a final per acabar muntant una empresa de cervesa i una altra de Consultoria en Comerç Internacional…ja veus…
Bé. M’agradaria molt coneíxe’t personalment i parlar amb tú.
Espero la teva resposta.
Indignadament,
Gerard/SPQR