Tinc una amiga que sempre li agrada dir-me i recordar-me que si les coses, les sensacions, les experiències, no les verbalitzem, aquestes deixen d’existir i no tenen cap valor. Per això, m’agrada que Ernest Benach deixi una constància més, aquest cop en un format tradicional, “apte per tots els públics” d’allò que la xarxa ha representat per ell i el que creu que pot representar per a la política i per la societat que vivim. No m’he llegit encara el llibre, però fullejant-lo veus que presenta casos que ens són pròxims, exemples d’altres polítics de diferents partits i colors que també creuen, com ell, que la política 2.0 existeix i ha de ser més present.

Un parell de setmanes abans de la presentació del llibre, Ernest Benach em va fer una proposta: volia explicar què representa el 2.0 en diferents professions, en la vida normal de diferents persones explicat per elles mateixes i que grabés un petit vídeo sobre el periodisme. Així doncs, aquí teniu el vídeo on en Ramon Rosich parla del Museu de la Vida Rural; la Trina Milan sobre educació; el Miquel Pellicer sobre esports 2.0; el Valentí Sanjuan sobre el cinema i la cultura; la Txell i el Kike de Cuina Vermella sobre gastronomia i servidora, amb molta modèstia, de periodisme.

I aquestes són les quatre reflexions, que vaig intentar apuntar en el vídeo:

La web 2.0 i la societat xarxa la qual vivim, repleta d’informació, amb múltiples canals, missatges i noves vies de comunicació presenten molts reptes a la indústria dels mitjans de comunicació i al periodisme. La web suposa un canvi en el control de la informació, en la seva distribució i en el seu contingut.

Per una banda, el ciutadà pot esdevenir també un mitjà de comunicació. A més, s’informa a través d’internet d’allò que li interessa, no segueix capçaleres dels diaris, sinó notícies i links que comparteixen els seus amics, els seus coneguts a la xarxa.

Les notícies ja no són un producte de valor i els mitjans de comunicació no les controlen. La indústria dels mitjans de comunicació necessiten una redefinició i, al tractar-se d’estructures grans, són poc àgils i no presten la suficient atenció als canvis que està suposant la web 2.0.

Amb tot això es posa de manifest que els mitjans de comunicació s’estan quedant obsolets: disminueixen les audiències; perden el control en l’organització i la jerarquització de les notícies i de l’agenda; la posició del periodista està canviant perquè “tots junts sabem més que un”, els mitjans no presten la suficient atenció a la xarxa i als canvis socials que aquesta està suposant.

Quin és el repte dels mitjans de paper/tradicionals? Potser passarà per oferir un altre tipus de producte, no tan lligat amb l’actualitat, més de “collita pròpia” i no tant periodisme de fonts i, evidentment, fugint del debat crispat que cansa al ciutadà per oferir un producte seriós i conseqüent amb la societat i els temps que vivim.

I els nous mitjans digitals? El seu futur passarà per oferir bons continguts i possiblement hi haurà una especialització més gran en determinats àmbits. El repte d’aquests mitjans passarà per conèixer quines poden ser les seves fonts de finançament.

I el periodista? Han de ser generadors d’actualitat? Jo crec que no i coincideixo amb algunes veus que els periodistes poden fer de moderadors de converses, de generadors de debats i, sobretot, de dedicar-se a l’essència i a la funció social del periodisme, capaç de reflectir els canvis socials que s’estan produint i donar veu als nous protagonistes d’aquest canvi.

La societat està canviant i els mitjans de comunicació també ho han de fer: en resum, considero que el futur passarà per oferir continguts de qualitat, elaborats amb la gent i tenint-los en compte en el procés, redefinint la figura del periodista i tornar-la a la seva essència, que és estar al servei del ciutadà, de la societat.

I això ve perquè ens hem tornat uns exigents amb totes aquelles persones que s’han d’encuidar dels nostres “maldecaps”, sense ser massa exigents amb nosaltres mateixos. La societat del benestar ens ha portat a no tenir en compte els nostres deures com a ciutadans. Deixant de banda que la gestió de la comunicació per part de la Generalitat, així com de Renfe, FGC o de les empreses elèctriques en aquesta darrera nevada podria haver estat molt millor, si us plau, siguem una mica crítics amb nosaltres mateixos.

- ens queixem, però ens activem? Dic això perquè jo també vaig estar seguint la nevada a les xarxes socials, a internet, a la ràdio i a la televisió (aprofito per felicitar a Btvnoticies.cat per la genial cobertura i servei que van oferir). Tots erem relators del que estava passant i la nostra informació servia i era vàlida pels mitjans de comunicació. Però de cop vaig llegir un twitt (no recordo de qui) d’un noi que oferia casa seva per si algú necessitava passar-hi la nit. Només en vaig llegir un, i jo tampoc vaig emprar internet per oferir-me a col·laborar (i ho podia haver fet). Potser aquesta hagués estat una de les millors utilitats d’internet: la de contactar persones que necessiten un cop de mà amb persones que poden oferir-la.

- manca d’organització ciutadana: des dels dirigents polítics passant per les administracions locals s’ha perdut l’hàbit a crear organitzacions de barri, de ciutadans per donar un cop de mà a la comunitat en casos excepcionals com aquest. En pobles petits, habituats com estan a patir nevades i altres inclemències, i a ser dels darrers a la llista a l’hora de rebre una ajuda de l’administració per netejar accessos, els vilatants d’organitzen i col·laboren amb les autoritats locals per netejar accessos, facilitar habituallament, … Cal que ens impliquem, però els responsables polítics també han de saber canalitzar aquesta ajuda i demanar-la i organitzar-la.

- el cost-benefici dels dispositius d’emergència: cal que l’administració compri i inverteixi en màquines llevaneus per utilitzar-les una vegada cada x anys? Doncs si la resposta és que si, nosaltres també hauríem de tenir tots 4×4 i cotxes amb rodes especials per a la neu (com tenen a Alemanya o a Dinamarca) i de passada, demanem que ens canviin l’asfalt de tots els carrers i carreteres per fer-lo més adequat a la neu. Tinguem en compte que si s’inverteix en això, es deixarà d’invertir en altres coses.

- això als països nòrdics no passa: gran frase que es va sentir molt. La resposta es troba també en el punt anterior i també, evidentment en aquest post que va fer el Ricard Espelt sobre una nevada a NY. Quan passarem del jo al nosaltres?

Aquest dissabte la meva àvia segur que tornarà a escombrar el carrer. Però què faré jo i tu i el veí? Seguirem esperant que passi el cotxe-escombra i si triga massa arrufarem el nas i criticarem l’administració competent. I així, anar tirant.

El Màrius anima a d’altres apassionats per l’art que també facin el mateix i crein petits espais d’art perquè, “si en tots els pobles hi ha poliesportius i camps de futbol, no hi hauria d’haver també sales d’art?”.

#talkingabout – Espai Garum from redall on Vimeo.

El Ricard Espelt també en parla

201003_Que no se’ns oblidi

Alguns apunts d’aquesta tarda-vespre al voltant del present i futur dels mitjans:

• la web 2.0 permet que tothom pugui crear i compartir informació, continguts, i per tant, generar opinió sense intermediaris, sense el filtre dels periodistes o els mitjans de comunicació
• abans, pocs canals d’informació; amb internet, aquests incrementen (múltiples missatges en múltiples canals i plataformes; tothom pot esdevenir emissor i receptor). La distribució és ràpida, no entén de fronteres.
• els ciutadans podem informar-nos d’allò que ens interessa i prescindir del que no. També podem generar i distribuïr informació.
• internet i la web 2.0 està generant desconcert en els grans grups de comunicació. Aquests perden lectors i ingressos per publicitat, però els costa adaptar-se als canvis i miren encara amb desconfiança allò que està passant a la xarxa i només valoren els ingressos econòmics que internet els pot oferir (que encara són pocs), sense tenir en compte el valor afegit que en poden extreure.
• apareixen nous mitjans de comunicació digitals, que combinen el sistema tradicional amb una apertura cap a la web 2.0 i integren l’anomenat periodisme ciutadà
• els periodistes també ens hem d’adaptar a aquest canvi; què podem oferir? Cal fugir de corporativismes
• el futur dels mitjans de comunicació tradicionals, passa per oferir el mateix que podem trobar a internet? Crec que no
• manca conèixer quin pot ser el sistema de finançament dels mitjans de comunicació digitals (i també com es pot sostentar econòmicament la indústria dels mitjans de comunicació tradicionals)
• canvia la forma com consumim els productes comunicatius

En resum, els grans reptes del debat considero que són:

• cal oferir continguts de qualitat (tant els mitjans digitals com els tradicionals), dotar de valor afegit als productes que es fan en un mitjà de comunicació.
• tenir més en compte el paper del lector-ciutadà, saber què és el que realment li interessa i fer-lo co-creador i partícep
• internet permet donar veu a més protagonistes, tenir més coneixement sobre determinats aspectes de la nostra societat, conèixer què passa en llocs que abans era difícil tenir-ne constància – per tant, és necessari ampliar les fonts del periodista
• valorar i qüestionar quin ha de ser el paper del periodista – periodisme de fonts des de la taula de la redacció, o retornar a l’essència del periodisme, el periodisme al servei de la societat, el que està al costat del ciutadà i li dota de veu i més relleu.

Us deixo amb el reportatge del 30 minuts, però val la pena destacar el debat paral·lel que es va generar a Twitter, sota el hashtag #30premsa, durant l’emissió a TV3 del reportatge. Una proposta molt encertada de l’Escacc i que demostra com està canviant la forma de consumir informació/continguts i la necessitat que tenim, com a ciutadans, de participar-hi.

#talkingabout:ruta baobab from redall on Vimeo.

De la conversa amb el Francesc, destaco principalment dos aspectes:

- la metodologia emprada durant la seva tesi doctoral, apuntant una nova forma de fer recerca, més oberta i en xarxa, a través de la publicació en un bloc (Bloc de blocs) de tots aquells passos que anava fent, proporcionant-li noves visions d’altra gent que també estava estudiant la mateixa temàtica o bé que li podien facilitar molta més informació. Sens dubte internet obre un nou camp a la ciència que cal aprofundir i emprar per assolir uns millors resultats i per la investigació en xarxa.

- El poder de la societat xarxa com a generador de canvi a partir de la potencialitat que té internet per connectar persones amb interessos comuns i que el Francesc ens mostra en diferents exemples: en el seu mètode de recerca; en l’organització i desenvolupament d’un congrès on tot ha passat de forma virtual (Congreso de la Cibersociedad); i en l’objectiu del seu darrer repte: donar la volta al món seguint la teoria dels 6 graus de separació estant connectat en un bloc on traslladarà les seves vivències i participant en diferents iniciatives com els Trend Trotters.

Aquest dimarts el Francesc inicia aquesta nova aventura: bon viatge i moltíssima sort!

El Ricard Espelt també en parla.

2 anys de viniesfera from redall on Vimeo.

Gràcies per tot allò que he après i hem compartit en aquest espai.

La cançó final és de Rufus Wainwright, “I don’t know what it is”

“Des del primer moment, quan la comissió d’experts va començar a treballar, fa quasi tres anys, fins ara, el principal obstacle ha estat la substitució de les llistes tancades i bloquejades per alguna forma de vot que permetés que els electors triessin no només un partit, sinó també alguns candidats individuals. Els partits polítics estan tancats en ells mateixos i als que controlen l’organització els fa pànic que els ciutadans puguin intervenir en la selecció dels seus representants“.

Tristesa és el que sento, perquè, com molts, veiem en una nova llei electoral una nova via per aconseguir trencar amb la desafecció i obrir algunes esquerdes en la partitocràcia hermètica del nostre país. Una nova llei electoral que premiés aquells polítics que fan bé la seva feina i que, sobretot, simbolitzava un inici a una nova forma de fer política on la tendència semblava que havia d’anar cap a una millor connexió entre el polític i el ciutadà. Hem deixat perdre una oportunitat i aquesta tardor es farà pal·lès que els ciutadans passen de la política perquè en l’actual sistema no s’hi senten reflectits.

D’altra banda, aquesta carta també m’ha cridat l’atenció per la forma: com és que apareix en aquest espai i des del mitjà no se li dona més relleu, per exemple, en un espai més ampli dins la secció d’opinió? No interessa tot això que està dient? A qui? Al lector o al mitjà de comunicació?

Considero també que els mitjans no han estat a l’alçada. En un moment tan important com aquest, han preferit fixar-se en la part més superficial d’una conferència d’un conseller, en les filtracions de diferents investigacions en marxa (com la de l’incendi d’Horta, o la d’avui sobre el pressumpte finançament ilegal d’UDC) i en mil qüestions més abans d’estendre a l’opinió pública un debat de fons sobre una llei que pot suposar canvis estructurals per un país. Això em fa pensar que potser els grans grups mediàtics ja els hi va bé l’immobilisme dels partits i que aquests es mirin el melic perquè certs canvis en l’actual sistema polític també pot provocar canvis en les seves parcel·les i hegemonies. És per això que als mitjans de comunicació els hi ha fet mandra o por obrir un debat al voltant d’aquesta qüestió?

Durant la catosfera es va dedicar una taula a la cultura 2.0. En un moment de la jornada, Albert Sierra, vinculat a la comunicació  de la Direcció General de Patrimoni Cultural i un dels promotors del projecte d’internet Patrimoni Gencat; i Conxa Rodà, responsable de la comunicació a internet del Museu Picasso, van conversar amb nosaltres i aquest n’és el resultat:

talkingabout – cultura 2.0 from redall on Vimeo.

El Ricard Espelt també en parla

M’agrada Uvinum perquè és fresc, senzill i de navegació molt intuïtiva. El projecte l’han engegat un equip de grans professionals: l’Albert López, l’Albert Garcia i el Nico Bour després d’una llarga trajectòria dedicada al desenvolupament web, a les noves tecnologies i a empreses d’internet. Així doncs, van decidir deixar-ho tot per iniciar aquest projecte, i aquí expliquen molt bé perquè van fer aquest pas.

A partir d’ara començaré a col·laborar amb Uvinum; seré una Uviner Evangelist, és a dir, com diuen ells: “Personas que comparten nuestros valores, que quieran expresar y recomendar cualquier vino del mundo con un lenguaje sencillo, entendible por todos, y que muestre que el vino es un placer de todos los sentidos a compartir con quién quieras. Personas que quieran compartir sus conocimientos y que quieran ayudar a difundir la cultura del vino. Personas que sean evangelistas de una cepa, una denominación de origen o una tipología de vino .Y estos apasionados del vino son ante todo independientes: hablan, escriben y comunican sobre lo que ellos creen y sienten, y en ningún caso queremos interferir en sus opiniones.”

Així doncs, com dic a l’entrevista, “No soy enóloga ni soy sumiller, pero soy una gran amante del vino y, sobretodo, me apasiona todo lo que rodea este producto: des de las personas, a la historia, los paisajes, las labores del campo, la gastronomia y el maridaje. Periodista como soy, me gusta explicar historias y me gusta comunicar que el vino es mucho más que una bebida sabrosísima y muy saludable. A través de Uvinum os hablaré de lo que me sorprende y me atrae de este mundo, pero sobretodo con mucha humildad y respeto. Simplemente soy una consumidora de vino que le gusta conversar sobre él”

M’agrada el vi i la seva cultura, m’agrada escriure i m’apassiona internet i els canvis que està provocant… o sigui que aquesta col·laboració em fa molta il·lusió perquè té una mica de tot això

I com que el món del vi i també el d’internet és tan gran i no s’arriba a tot arreu, estaré encantada de què em proposeu temes, històries, vivències, cellers, cultures, paisatges sobre el vi per aprendre i parlar-ne.

Aquí podeu consultar tota l’entrevista que em van fer en motiu d’aquesta col·laboració. I una recomanació: seguiu el bloc d’Uvinum, trobareu curiositats, tendències, vivències sobre el món del vi. Val la pena!