En conec uns que no ho han fet així. Des del Consorci de Promoció Turística, amb en Pere Masana i el Ricard Espelt al capdavant, han engegat un projecte, La Teva Alta Anoia amb una finalitat concreta: renovar la seva pàgina web amb informació turística. Però la novetat rau en:

• tot el procés és obert (la feina s’està fent es va publicant al bloc, al twitter i al FB i es demanen suggerències, millores, …) Mireu si no els posts que el programador, en Sergi Villanueva, està fent (aquí trasllada els dibuixos fets de les primeres pantalles!)
• paral·lelament es traslladen píndoles de formació sobre innovació, estratègia i noves tecnologies en turisme per tal de què els màxims beneficiaris del projecte, els allotjaments, restaurants, comerços de la regió, aprofitin al màxim la iniciativa i així la web tindrà una dinamització i distribució més gran.
• es busca la màxima implicació de tot el territori, entenent que el millor guia d’un territori sovint és aquell que hi viu, per això se suma en el projecte, ja sigui en trobades presencials per donar compte de l’estat de la web, així com en espais a la web on els protagonistes seran els propis habitants del territori (traslladant històries, anècdotes, recomanacions, …)
• les trobades presencials també serveixen per fomentar les relacions entre els diferents agents econòmics i dinamitzar el territori i afavorir en la creació de projectes i productes turístics conjunts.

Val la pena no perdre la vista a aquest projecte. La darrera perla ha estat això: Qui vol fer el disseny de la nova web?

L’altra Catalunya

I això ve perquè ens hem tornat uns exigents amb totes aquelles persones que s’han d’encuidar dels nostres “maldecaps”, sense ser massa exigents amb nosaltres mateixos. La societat del benestar ens ha portat a no tenir en compte els nostres deures com a ciutadans. Deixant de banda que la gestió de la comunicació per part de la Generalitat, així com de Renfe, FGC o de les empreses elèctriques en aquesta darrera nevada podria haver estat molt millor, si us plau, siguem una mica crítics amb nosaltres mateixos.

- ens queixem, però ens activem? Dic això perquè jo també vaig estar seguint la nevada a les xarxes socials, a internet, a la ràdio i a la televisió (aprofito per felicitar a Btvnoticies.cat per la genial cobertura i servei que van oferir). Tots erem relators del que estava passant i la nostra informació servia i era vàlida pels mitjans de comunicació. Però de cop vaig llegir un twitt (no recordo de qui) d’un noi que oferia casa seva per si algú necessitava passar-hi la nit. Només en vaig llegir un, i jo tampoc vaig emprar internet per oferir-me a col·laborar (i ho podia haver fet). Potser aquesta hagués estat una de les millors utilitats d’internet: la de contactar persones que necessiten un cop de mà amb persones que poden oferir-la.

- manca d’organització ciutadana: des dels dirigents polítics passant per les administracions locals s’ha perdut l’hàbit a crear organitzacions de barri, de ciutadans per donar un cop de mà a la comunitat en casos excepcionals com aquest. En pobles petits, habituats com estan a patir nevades i altres inclemències, i a ser dels darrers a la llista a l’hora de rebre una ajuda de l’administració per netejar accessos, els vilatants d’organitzen i col·laboren amb les autoritats locals per netejar accessos, facilitar habituallament, … Cal que ens impliquem, però els responsables polítics també han de saber canalitzar aquesta ajuda i demanar-la i organitzar-la.

- el cost-benefici dels dispositius d’emergència: cal que l’administració compri i inverteixi en màquines llevaneus per utilitzar-les una vegada cada x anys? Doncs si la resposta és que si, nosaltres també hauríem de tenir tots 4×4 i cotxes amb rodes especials per a la neu (com tenen a Alemanya o a Dinamarca) i de passada, demanem que ens canviin l’asfalt de tots els carrers i carreteres per fer-lo més adequat a la neu. Tinguem en compte que si s’inverteix en això, es deixarà d’invertir en altres coses.

- això als països nòrdics no passa: gran frase que es va sentir molt. La resposta es troba també en el punt anterior i també, evidentment en aquest post que va fer el Ricard Espelt sobre una nevada a NY. Quan passarem del jo al nosaltres?

Aquest dissabte la meva àvia segur que tornarà a escombrar el carrer. Però què faré jo i tu i el veí? Seguirem esperant que passi el cotxe-escombra i si triga massa arrufarem el nas i criticarem l’administració competent. I així, anar tirant.

Recordo que dijous passat me’n vaig anar amb un gran somriure a dormir. Estava contenta perquè hores abans havia pogut fer el meu propi cava, m’havien explicat que el Penedès era el Mercabarna dels Íbers i tenia la recepta d’un seguit d’aperitius senzills i sorprenents per deleitar amics i família; i totes aquestes experiències en un sol projecte: el Marida’t & Cava.

Es tracta d’un projecte fruit de la unió de dos emprenedors: l’enòleg Enric Enguita d’Art Cava i el cuiner Matias Delgado del restaurant Cal Matías de Subirats amb una finalitat: transmetre el gaudi de la seva feina, del seu dia a dia a grups de persones que gaudeixen de la bona gastronomia. És una activitat que podríem anomenar enogastronòmica i que té molt de compartir, de transmetre el que un sap (en aquest cas l’Eric en enologia i el Matias en gastronomia) a la quinzena de persones que estàvem allà, disposats a viure una experiència molt especial. I és que així va ser. Des de les 19:00 fins ben bé la 01:00 de la matinada, l’ambient que es respirava al celler d’Artcava era únic: rialles, converses, mirades, complicitats entre tots els que allà estàvem. Diuen que un bon vi i un bon menjar es gaudeix millor en companyia; doncs crec que, si a més, tens la sort de poder fer el menjar i fer el vi (en aquest cas el cava) en companyia, tots de la mà, el resultat final encara és més rodó.

Moment del gaudi

Moment del degorjat

Tot cuinant el sopar

Aquesta és una mostra de la importància que hi ha avui dia de posar en valor un producte o un servei. L’Eric ha sabut copsar (i ja fa uns anys, des de la creació de Artcava) que és vital conèixer els seus clients per a ell: vénen al celler, el visiten, es fan el seu propi cava i ell els manté informats. El mateix el Matías, de tant respondre preguntes, donar receptes dels seus plats, atendre al client, ha vist que aquest té ganes d’interactuar amb ell, d’aprendre’n al seu costat, de compartir i, perquè no, també suggerir. Per això van fer Marida’t & Cava, per posar en valor el que ells fan al dia a dia; a través de la unió de dos empresaris, de dues visions de negoci, fer una experiència única.

Una gran opció per passar un dissabte o un diumenge al Penedès amb una colla d’amics. Segur que, l’experiència, us deixarà un molt bon gust de boca. I, des d’aquí, molta sort en aquest projecte i que, com deia el Matías, que hi hagi més oferta enoturística al Penedès que es complementi amb activitats com aquesta.

Les fotos són de Maridat&Cava

Aquest alcalde sap que no pot parlar als periodistes sobre seguretat ciutadana, ni sobre les FARC, ni sobre la droga. Els periodistes colombians saben que això millor no preguntar-ho, són coses de les altes esferes polítiques del país i no volen ocasionar-li problemes a un alcalde que treballa perquè els seus representats tinguin un millor present i futur; puguin treballar les seves terres, anar a l’escola o tenir una cobertura sanitària. És jove però té uns ulls de persona gran, de qui ha vist perillar la seva vida en més d’una ocasió, de qui hi ha nits que el neguit no el deixa dormir. Té 5 persones que sempre l’acompanyen; i aquests van armats i viuen amb ell; no se sap mai quan es poden trobar una retén de la guerrilla en qualsevol camí o carretera, un atac en qualsevol cantonada, o una mina allà on trepitja.

Tot i això l’alcalde en algun moment del sopar ha somrigut, quan ha explicat alguna de les accions que estan fent per promoure el turisme a la regió com uns passeigs pel riu en una barca feta amb ferralla; i li brillaven els ulls quan ens explicava que un productor de fruita tropical va decidir donar valor al seu producte i ara té un petit obrador on fa melmelades, caramels, i els ven a altres regions més riques del país. És per aquestes coses que a nosaltres ens poden semblar petites, de primer món, simples anècdotes, per les que el nostre alcalde-heroi es juga cada dia la seva vida.

És per aquestes persones anònimes que hi ha en tots els pobles del món que una creu que el món pot arribar a ser molt millor.

Riu Caquetà (Colòmbia)

La imatge és del Observatorio Regional de la Paz (ORPAZ) de Cauca Nariño (Colòmbia)

]]> http://viniesfera.com/un-home-valent/ /feed 0 http://viniesfera.com/talkingabout-xi-abla-copons-dos-cares-duna-mateixa-realitat/ http://viniesfera.com/talkingabout-xi-abla-copons-dos-cares-duna-mateixa-realitat/ #comments Tue, 06 Oct 2009 11:19:28 +0000 GemmaUrgell http://viniesfera.com/?p=298 Recordo el dia que el Ricard Espelt va plasmar en un document allò que ja feia temps que li donava voltes. Feia temps que em comentava a mi i amb d’altres, que demanava ajuda i col·laboració per ordenar un seguit d’idees al voltant de Copons, d’internet i, sobretot, de la gent de Copons i la seva relació amb l’administració local. Aquell dia estàvem a Solsona, en una casa de turisme rural amb tot una colla d’amics. De bon matí, ja estava davant l’ordinador rematant quatre notes. Davant d’un cafè ben calent, els que voltàvem per allà vam veure que aquells esborranys podrien tenir molt de sentit.

Quasi dos anys després, tornem a Solsona. Aquest cop, el Ricard presenta el projecte ja real, palpable. Del document a l’acció real: com els coponencs estan decidint, treballant i col·laborant sobre el seu present i el seu futur gràcies a les eines 2.0 i a l’actitud de l’Ajuntament que ha fomentat aquesta apertura als seus convilatants. Èrem a Solsona, jo per presentar debatdevi i, el Ricard, per presentar Copons 2.0 al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en el marc del VIII Congrés de Desenvolupament Rural. Ara, però, hi havia un nou element: per primera vegada, el projecte d’Abla (Almeria) i el de Copons es trobaven cara a cara (i, a Solsona, coses del destí!)

Antonio Manuel Ortiz Oliva, regidor de Medi Ambient d’aquest municipi, explicava que s’han esforçat molt a estendre l’ús de les noves tecnologies, eines d’internet a la població d’aquest municipi. No només a través de la xarxa Guadalinfo de punts TIC, de divulgació sobre les eines i internet; sinó pel fet que persones d’aquest municipi han accedit a més informació, coneixement i, sobretot, a crear-se un espai  únic a la xarxa, fet que els hi ha donat més visibilitat i reconeixement. Hi ha el blog de la parroquia, el de la gent gran, la xarxa Ning d’abulenses, … I, en aquests moments, els propis vilatans estan treballant per un Living Lab.

D’aquest contacte entre els dos municipis en sorgirà un agermanament, de segur. Aquí teniu el talkingabout:

Talkingabout XI: Abla&Copons, dos caras de una misma realidad from redall on Vimeo.

Ricard Espelt is talking about too.

Lloc de gravació: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsona)
Dia: 30.09.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Arriba el dia. A les 7 del matí ja estem tots a punt. El meu pare fa ullets, els nervis de tenir-ho tot llest li han fet una mala passada: que si el remolc del tractor net, ben carregat de gasoil el dipòsit, si les tisores estan engrasades,… Tot això li treu la son. Riem d’aquest “neguit” i ens esbotza: “ara rai, que només hi anem un dia, però abans, que eren 15 dies de verema, ni el teu avi, ni jo, ni ningú dormia”. Buff, millor no recordar aquells dies! Allò si que era dur…

Ens repartim per rengleres, amb un “pandero” i unes tisores cada un. Se sent el soroll de les tisores al tallar raïm, mentre ens mullem les mans de la rosada que ha caigut durant la nit. El sol es va aixecant i la calor comença apretar. De tant en tant ens aixequem, carreguem el “pandero” a l’espatlla i cap al tractor, on aboquem el raïm.

La calor ens fa suar, l’esquena ens apreta poc acostumada als esforços físics, però hi ha rialles, converses amb el veremador del costat, amb el de l’altra renglera, amb el que porta el tractor. Parlem de com està el raïm, de si tindrà molt de grau o no. Recordem altres veremes i comparem. I així, xerrant xerrant, tallant tallant, veiem omplir el remolc del tractor fins a tres vegades i acabem el dia amb el nostre crit de guerra: “Això ja és nostre!”. Trinxats però feliços ens despedim fins la setmana vinent.

Al Penedès i a moltes parts de Catalunya, el setembre ha anat sempre associat a la verema, molts anys (o sempre) rodejada de polèmica pel preu que en cobren els pagesos; per les negociacions que fan elaboradors, cooperatives i “xatarreros”; per la polèmica dels inspectors de treball que controlen que tots els cullen tinguin papers.

A casa, a més és una festa familiar on l’esforç físic es barreja amb la festivitat i l’alegria. La contradicció ens atrapa quan toca anar a veremar; la duresa d’aquesta feina s’esvaeix ràpid perquè sabem del cert que val la pena anar-hi ni que sigui un cop l’any, per sentir més aprop aquell cep, la vinya o la terra; per riure i conversar entre els pàmpols amb la família; i també, evidentment, per gaudir encara més d’una copa de vi.

Amb la tieta Teresa i la meva germana Laia

El meu avi i el meu cosí Oriol negociant qui portaria el tractor a la cooperativa

Una part dels veremadors

Les fotografies són del Josep Josa, 29/08/2009.

D’altra banda, també és pal·lès que, gràcies a les noves tecnologies i als nous sistemes de comunicació, les distàncies són més curtes i, per tant, mica en mica, el coneixement i la innovació travessa les fronteres de la urbanitat i la ruralitat. Una mostra de què això és així és el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), a 1 hora i 30 minuts de Barcelona, a Solsona. Un espai, entre feixes i muntanyes, en un edifici sostenible i integrat al paisatge, on més de 100 persones pensen, projecten, investiguen i treballen per millorar social, econòmica i mediambientalment el món rural, i principalment, del sector forestal. Es tracta d’un centre de referència a nivell europeu i, curiosament, no està a Barcelona.

Doncs des del CTFC organitzen el 1r Concurs de projectes innovadors, que té com objectiu fomentar l’esperit emprenedor i premiar aquelles iniciatives que promoguin la innovació i la creativitat en el món rural. Així doncs, si tens una idea innovadora per impulsar el món rural, prova de presentar-t’hi i, sort!

El veredicte del jurat se sabrà en el marc del InnovaRural – VIII Congrès Internacional de Desenvolupament Rural (@innovarural a Twitter) que se celebrarà a Solsona del 28 de setembre al 2 d’octubre i que compta amb un programa interessant sobre projectes i iniciatives vinculades a la innovació i al món rural.

Porto dos dies colpida per aquest gran incendi en un territori que m’estimo i que hi tinc amics. Perquè els efectes d’un incendi no són només en un bosc, sinó que és a tot un territori, provocant una problemàtica socioeconòmica i ambiental molt gran; i, evidentment, també emocional. I més, en aquest cas, quan també és una tragèdia humana.

Dues terceres parts de la superície total de Catalunya és forestal i, la gran majoria d’aquests boscos són de titularitat privada. Els incendis d’ara són diferents dels de fa un temps. I, no només per la climatologia, sinó, sobretot, per l’abandonament de l’activitat agrària, l’èxode de la població rural i que els boscos no suposen la rendibilitat econòmica d’abans. A més, es produeix un increment de l’ús “urbà” de la muntanya. I aquests són factors que incrementen el risc. Tot això no ho dic jo, sinó que ho diuen experts, com els del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, un centre que té com a objectiu la millora de la competitivitat del sector forestal, especialment en l’àmbit mediterrani, per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia.

La prevenció i l’extinció d’incendis és important, així com brillant la tasca del cos dels bombers. Però cal minimitzar els riscos d’incendi. Cal que incendis com aquest no tornin a passar. I, per això, és necessària una correcta gestió forestal i del risc d’incendis, buscar de nou la rendibilitat dels boscos, cercar noves oportunitats pels propietaris forestals (com la biomassa, les plantacions de plantes aromàtiques, les pastures a dins dels boscos, …), contribuir en què no incrementi l’abandonament rural, així com generar, en la consciència social, els valors i la importància que tenen aquests espais en el nostre ecosistema.

Us recomano que llegiu el “Manual per a la comprensió i tractament informatiu dels incendis forestals”, obra de l’àrea d’Incendis Forestals i territori del CTFC, amb la col·laboració del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. A mi m’ha servit per entendre millor el perquè dels boscos i dels incendis i, sobretot, què es pot fer per minimitzar el risc i gestionar-ho. Crec que els focs no són una batalla perduda. Cal consciència i, sobretot, molta gestió.

I, des d’aquí, el meu condol a les famílies i companys dels 4 bombers morts i els dos ferits, que, per les darreres informacions, el seu diagnòstic és força greu. Ànims a tot l’equip del GRAF, perquè continuïn amb aquesta valentia i professionalitat. I també, el meu més sincer suport a les persones d’Horta de Sant Joan, dels Ports de Besseit i de la Terra Alta.

(vull agrair als tècnics del CTFC, sobretot a l’Eduard Plana, per ajudar-me a entendre i a tenir consciència de la perillositat dels incendis i la importància de la seva gestió per disminuir els riscos)

Dimarts 5 i 19 de maig, de 19:00 a 21:00 – Descobreix el vi: Taller de tast de vins
Impartit per Josep Mas, enòleg del Priorat, que ens aproparà al món del vi i de la seva cultura, descobrint la tècnica del tast i les característiques dels diferents tipus de vins

Dimarts 12 de maig, de 19:00 a 21:00 – Taller monogràfic d’arrossos amb sopar degustació
Impartit per Immaculada Negra, de l’Escola de Cuina Peka de Barcelona. Personalment, he anat a alguns tallers que organitza la Peka a Barcelona i, són genials. Per tant, no us podeu perdre aquesta oportunitat. Es mostrarà les diferents maneres de cuinar l’arrós (melós, caldós, mariner, xinès,…).

Dimarts 26 de maig, de 19:00 a 21:00 – Taller de cuina tradicional catalana amb sopar degustació
Impartit per Frank Ferrero, chef del restaurant La Chavela, de La Gornal.

Per inscripcions, ho podeu fer de l’1 al 27 d’abril al tel. 977 16 87 91 o bé per mail, calaflorinda@calaflorinda.com

Els preus són 50 euros per assistir als 4 tallers, o 35 euros pels 2 de cuina o 25 euros pels 2 de vins.

No us ho perdeu (jo, intentaré anar-hi a tots!)

PD- El cartell, és obra de l’artista Ricard Espelt