Entrevista al Diari de Tarragona

En Rafel Lujan, que sempre està atent a tot allò relacionat amb el periodisme i internet, ens va convidar a Barcelona TV per tal de mostrar a l’Ande les interioritats de la televisió i el funcionament de BTVnotícies, així com per entrevistar-nos.

Aquest és el resultat, per Maria Font:

www.btvnoticies.cat

Una nena d’uns vuit anys s’asseu al meu costat, al passeig, carregada amb una motxil·la i el kit-submarinista-per-infants que s’ha posat de moda aquest estiu (sí, peus d’ànec, ulleres i tub per respirar) i es treu la sorra dels peus. Va sola? No, veig que un home de més de 70 anys va sortint de la platja amb uns pantalons llargs arromangats fins a sota els genolls i es dirigeix cap a nosaltres. Camina lentament, carregat amb una altra bossa i un parasol. S’atura, recull de terra una ploma de gavina i s’acosta a la nena somrient encara més. Quan la té a la vora li mostra el petit regal que li ofereix, els dos contemplen la ploma en silenci sota un sol abrassador de tres del migdia. La nena té els ulls brillants, està contenta. L’avi li posa la ploma al cap, com si es tractés d’una índia de l’oest i els dos, caminen de la mà, xino-xano, passeig amunt. Un cop de vent fa caure la ploma a terra, ells, però, segueixen i em fan somriure.

En una terrassa d’un bar de poble, sota bombetes de colors que van de morera en morera. Fa ventet i de fons se sent música en directe, algun concert en alguna placeta fa vibrar més d’un. Tot bevent cava ben fresc, els minuts passen entre conversa i conversa. No hi ha pressa, no s’haurà de matinar, estem de vacances. El mateix fan els de la taula del costat, i aquella parella ben joveneta del fons, que han començat sopant ben separats i ara estan un al costat de l’altre, ben abraçats i fent-se petons ben calurosos. Amor d’estiu? Segur que si, però ben bonic.

Tornes a casa. Obres finestres, fas rentadores i regues les plantes esmorteïdes. Obres la nevera i mentalment et dius que demà caldrà anar a comprar. Guardes la maleta a l’armari, estens la rentadora al terrat i l’airet del vespre et recorda que això ja s’ha acabat, que tornem a començar. Però com cantava en Jorge Drexler en aquell concert d’estiu vora un castell que vaig gaudir fa uns dies: “todo tiempo pasado es peor, no hay tiempo perdido peor que el perdido en añorar”. Així que, som-hi!

Si t’agrada el bloc i aquest post, els pots votar al Premis Blocs 2010 fent clic aquí . T’estaré molt agraïda

Retrats que fan estiu

I ara què

Si t’agrada el bloc i aquest post, els pots votar al Premis Blocs 2010 fent clic aquí . T’estaré molt agraïda

Post publicat originalment al bloc d’Uvinum, ¡Las verbenas son de vino y cava!.

No hay noche más mágica que la de San Juan (aquí Sant Joan): hogueras en la playa, calor, música en directo, pólvora, verbenas, besos, abrazos… Como el anuncio pesado de esa conocida cerveza, mis últimos Sants Joans también han sido en la costa catalana (no en Cadaquès, pero si en Comarruga y Sant Salvador, en la Costa Dorada) o en Ciutadella, en Menorca. Mis verbenas de Sant Joan en la Costa Dorada son de cenas agradables con amigos, niños con sus famílias tirando petardos en la costa y haciendo hogueras; adolescentes revolcándose descaradamente en la arena; música en directo en la playa y baños al amanecer. En Menorca, para San Juan, Ciutadella está llena de caballos, tradición, emoción, canciones, gritos y muchas risas.

Pero ni en una celebración ni en la otra he visto demasiada cerveza. En Menorca es el gin con limón la bebida por autonomasia y, en mis verbenas de San Juan más locales, siempre nos acompañaba el vino y el cava que se mantenía frío en grandes cubos con hielo y agua.

Así que os recuerdo que San Juan ¡no es un monopolio de la cerveza!

• Y por ello os invito que olvidéis la cerveza y acompañéis estas fiestas con un albariño bien fresquito, como el Paco & Lola 2009 que, con su etiqueta con lunares seguro que dará alegría a la cena (os recomiendo también su blog, con las últimas notícias sobre la bodega).
• Y si hablamos de San Juan, no podemos obviar Menorca, uno de nuestros paraísos más próximos. Recomiendo el vino elaborado con malvasía de Vinya Sa Cudia, con unos viñedos en piedras de pizarra, de cosecha reducida, situados en el Parque Natural de S’Albufera.
• Una verbena de San Juan sin cava, no es una verbena auténtica. Así que el cava no puede faltar. Recomiendo el Berdié Brut Nature 2000, porque además de elaborar buen cava han iniciado un proyecto social muy interesante: “5 cavas, 5 proyectos” y destinaran un 7% de sus beneficios a 5 proyectos solidarios.

Seguro que no habrá velero, ni tanto tío bueno como en el anuncio; pero en la verbena, ¡el vino y el cava no puede faltar!

Aquí podeu consultar altres posts que he publicat a uvinum

Si t’agrada el bloc i aquest post, els pots votar al Premis Blocs 2010 fent clic aquí . T’estaré molt agraïda
]]> http://viniesfera.com/post-a-uvinum-les-revetlles-son-de-vi-i-cava/ /feed 1 http://viniesfera.com/internet-reforca-laccio-ciutadana-penedesfera/ http://viniesfera.com/internet-reforca-laccio-ciutadana-penedesfera/ #comments Sat, 05 Jun 2010 14:00:47 +0000 GemmaUrgell http://viniesfera.com/?p=643 En les 3res Jornades de la Penedesfera amb en Ricard Espelt tornem a moderar la taula relacionada amb política i internet. Però si l’any passat vam comptar amb polítics i amb persones vinculades en organitzacions i partits polítics; enguany volem parlar amb ciutadans que s’han organitzat gràcies a internet per aconseguir uns objectius concrets. Per això el títol de la taula, per respondre a si Internet reforça l’acció ciutadana?.

Per això comptem amb una taula plena d’experiències i projectes interessantíssims com Colabora en red, format per un grup de ciutadans bascos que aporten idees i projectes de millora i solucions als principals problemes que troben els ciutadans d’aquella zona; o el grup de mares i pares de l’escola Turó, que a través d’un bloc es relacionen i colaboren per a una millor educació dels seus fills; o rodalia.info, l’espai web promogut per un grup de persones per tal que els ciutadans ens informem entre nosaltres mateixos per conèixer les incidències del servei dels trens de rodalia, o igualadaneta, on un grup de joves d’Igualada promouen una ciutat més neta a partir d’accions concretes que mobilitzen gràcies a internet.

Els ponents seran Roger Melcior, Daniel Julià i Anna Fuster, de Rodalia.info; David Torras i Albert Reverte, d’IgualadaNeta; Dani Reguera i Jon E. Eguiluz, de Colabora Euskadi, i Berta Baquer, Beatriu Busquets i Renata Piazza, pares i mares del CEIP Turó de Can Mates i la taula serà a les 18:00 hores a l’Escola Universitària de la UPC a Vilanova i la Geltrú. I aquestes són les seves propostes.

Colabora en red from dani reguera on Vimeo.

Talkingabout: Rodalia.info from redall on Vimeo.

Talkingabout: IgualadaNeta from redall on Vimeo.

Bloc Turo2003 from Berta Baquer on Vimeo.

La novetat que també apuntem aquest any és que el temps destinat a la taula volem que sigui bàsicament per debatre els punts claus de l’acció ciutadana a internet i no tant per explicar els projectes dels ponents. Per això, prèviament i gràcies a la plataforma www.talkingabout.eu, comptem amb petits vídeos de presentació dels projectes sota el hashtag #penedesfera2010 que us convidem a veure i a comentar. De les aportacions que fan ells i que podeu fer vosaltres, ja sigui a la web com en aquest bloc, en farem el guió del debat de la taula de la penedesfera.

Volem fer un debat participatiu i amb aportacions de tots, per això us demanem que ens ajudeu, per demostrar que internet reforça l’acció ciutadana.

I ens veiem el divendres 11 de juny!

El Ricard també ho explica.

El fenomen penedesfèric

Fa temps que volia fer aquest post i crec que ara ja és el moment, tenint en compte que fa mig any que ja no estic vinculada a l’INCAVI ni a debatdevi.

Fa més de tres anys, arrel d’un estudi encarregat per l’INCAVI a Nielsen, on es posava de manifest que la presència del vi català als restaurants, botigues i supermercats de Catalunya era minsa, així com que calia més cohesió en el sector del vi; un grup de persones, liderats pel llavors director de l’INCAVI, Joan Aguado, vam considerar que valia la pena ser ambiciosos i engegar un projecte sense precedents al sector del vi i, fins i tot, a Catalunya: debatdevi. De fet, debatdevi durant els seus primers tres anys de vida, va servir d’exemple en molts altres sectors econòmics de Catalunya i es va presentar en diferents jornades sobre gestió del canvi, innovació i noves tecnologies.

Aquest projecte va ser debatdevi: un espai físic i virtual on s’intercanviaven experiències i bones pràctiques del sector; on persones vinculades a la vinya i el vi s’enriquien i debatien amb aportacions d’experts en diferents camps com l’economia, el marqueting, internet, la comercialització, … Trobades presencials a diferents punts de Catalunya, i debat on-line usant les xarxes socials i eines de programari lliure amb una finalitat: crear un hub de coneixement amb noves idees i noves veus. Debatdevi pretenia ser un espai de relació i d’intercanvi de coneixements; on compartir i emprendre plegats fos el més important; afavorir el networking (em consta que han sortit molts projectes interessants d’aquelles trobades), traslladar nous coneixements i millorar les relacions entre l’administració i el sector.

Des del meu punt de vista, com a promotora d’aquest projecte des dels seus inicis fins al desembre de 2009, debatdevi va viure dos moments clau:

• el 25 de febrer de 2009, on es va culminar la primera part del projecte, amb una presentació de propostes i idees refrendades pel sector de la vinya i el vi en un acte multitudinari a Vilafranca. D’aquell esdeveniment el més important va ser que les propostes van venir de la mà dels agents del sector i no de l’administració.
• la voluntat de crear les comunitats de pràctica, és a dir diferents grups de treball de persones no vinculades a l’administració i, en alguns casos tampoc en el sector, que, partint de trobades físiques i virtuals, tenien uns objectius clars: modernitzar i dinamitzar la comercialització, la qualitat i la comunicació del vi a Catalunya. Es van crear dos comunitats, la de vi i internet i la R+D, amb persones que s’anaven reunint i treballant plegats per assolir els objectius marcats en aquell acte de febrer de 2009; i a desembre de 2009 va quedar pendent la creació de 3 comunitats més (enoturisme, comercialització i coordinació administrativa).

En aquest marge de quasi mig any i, tenint en compte altres exemples similars a debatdevi, vinculats i liderats per una Administració, on hi ha una voluntat de gestió del canvi i una adopció de noves eines i nous canals comunicatius, he après i considero que cal tenir en compte:

• cal vincular l’estratègia de l’Administració a la fi del projecte; aquests projectes han de servir per ajudar a consolidar objectius i marcar-ne de nous.

• perquè aquest primer punt sigui efectiu, cal un lideratge valent i ambiciós per part de l’equip directiu de l’administració

• hi ha el perill d’acabar amb iniciatives com aquesta quan les persones que dirigeixen l’administració canvien, sense valorar si la iniciativa funciona o no.

• projectes d’aquest estil necessiten d’emprenedors interns, de persones que hi creguin, amb actitud oberta i visió, i estiguin avesats a aplicar noves metodologies i a innovar.

• no existeixen les jerarquies, sinó que la clau és l’estructura en xarxa, per tal, cal enriquir-la i en un context funcionarial és complicat.

• són projectes a mitjà i llarg termini que requereixen de constània i perserverança

Ara, tres anys després d’aquell projecte, només queda el bloc (www.debatdevi.cat), que actua, principalment, de canal d’informació de les diferents activitats que es desenvolupa a l’INCAVI, i em consta que des de les dues comunitats activades, es van fent passets per mantenir-les i continuar actuant.

L’essència del projecte en si, però, allò que va afavorir a què noves veus del sector diguessin la seva, a deixar aflorir nous espais d’interrelació i networking, s’ha fos perquè, simplement, les persones que ara ho haurien de liderar no hi han apostat. Per això, l’espina que em queda és que malgrat els esforços personals i econòmics fets per idear una nova administració del vi català a través de la iniciativa debatdevi que servís per donar resposta a les necessitats del sector i adaptar-se als nous reptes, sent més oberta, més participativa i afavorint la creació de fluxes de relació entre els diferents agents, es va dissolent.

]]> http://viniesfera.com/debatdevi-la-dissolucio-dun-projecte-innovador/ /feed 14 http://viniesfera.com/sobre-xarxes-socials-i-empresa-presentacio-de-la-xarxa-innovacio-penedes/ http://viniesfera.com/sobre-xarxes-socials-i-empresa-presentacio-de-la-xarxa-innovacio-penedes/ #comments Fri, 14 May 2010 05:23:30 +0000 GemmaUrgell http://viniesfera.com/?p=616 Fa ja quasi un any, el David Delgado i l’Eric Enguita ens van convidar al Ricard Espelt i a mi a una trobada que feien un grup de joves empresaris i emprenedors del Penedès perquè volien intercanviar opinions i experiències sobre un nou projecte que tenien en ment. Aquest grup de persones volien crear la XIP, la Xarxa d’Innovació Penedès, un espai on connectar empreses, persones, iniciatives i promoure la innovació i la creativitat al Penedès.

Avui la XIP ja és una realitat i es presenta en societat en el marc de les Festes de Maig de Vilafranca del Penedès i m’han demanat que faci una ponència per acompanyar l’acte i la publico aquí. Els desitjo molta sort en aquesta nova etapa i, evidentment, que estic a la seva disposició (com a jove i empresària!).

És la meva primera presentació feta a través de Prezi (sóc conscient que encara té tendència powerpoint). Realment és una aplicació que he trobat molt interessant a l’hora de projectar idees i conceptes. Així que, no serà la última!

Ja ho vaig comentar en un post, a Uvinum escric al seu bloc parlant de tendències, recomanant vins, experiències, sensacions. Són recomanacions disteses i senzilles, amb les que pretenc associar el moment de consum d’aquesta beguda tant nostra a una terra, històries, vivències, tradicions i festes. Sincerament, m’ho passo molt bé fent-ho. Aniré publicant aquí alguns dels articles que vaig fent i si teniu recomanacions, heu tastat vins molt bons, heu viscut alguna experiència enològica brillant, no dubteu en fer-m’ho saber!

Se acerca el verano… ¡ a llenar las terrazas de vino!

Mayo y junio son mis meses favoritos. Se acerca el calor, escondemos mantas y abrigos y florece el color, las prendas cortas y los tirantes en los armarios de todas las casas. Los días son largos, el sol tiene un color especial, las vacaciones parecen más cerca y, si tienes la suerte de tener viñedos cerca de casa, no hay nada más relajante después de un día duro que perderse entre caminos rodeados de viñas de color verde y oro, mientras el cielo rompe con colores rojizos, dorados, amarillos.

Si no tienes esta suerte, una solución para poder disfrutar del fruto de los viñedos son las terrazas de los bares y restaurantes.

Vivir en este país tiene muchas ventajas, sin duda, la principal, es nuestro clima – si, sé que este año es un poco raro, con tanta lluvia, pero normalmente, el sol se deja ver mas! -. Sentarse al sol, por la tarde, o un mediodía antes de comer, en cualquier plaza o paseo de cualquier ciudad o pueblo; delante el mar o lejos; con mucha gente, o más bien solos; y ver pasar las horas con una buena copa de vino… como decía aquel anuncio… ¡no tiene precio!

Cuando se acerca este tiempo, como con la ropa, en casa también cambiamos “el armario” del vino: vinos jóvenes tintos, blancos, rosados, con aguja, cavas se convierten en nuestros aliados y tienen un lugar destacado. Frescor, juventud, alegría, es lo que nos gusta durante estos días.

Ayer, mientras hacía este tradicional inventario en casa puse en situación destacada y en la línea de salida directa a la copa los siguientes vinos:

• Perro Verde 2009 (Rueda) Un verdejo joven, que no ha tocado la madera y del inoxidable directamente a la botella. Fresco y jovial, apetecible solo o acompañado por pescado, marisco o arroces.
• Si os podéis escapar del trabajo unos minutos y podéis gozar de un aperitivo antes de comer, no lo dudéis y tomad una copa de cava, que casa con todo: con unas olivas, unas galletas saladas, unos cacahuetes, unas chips, … Si queréis alguna idea, yo en la nevera tengo un par de botellas del Parés Baltà Selectio Brut…
• Los vinos rosados, demasiado denostados según mi punto de vista, son mis más fieles aliados para luchar contra el calor y en muchas regiones de España se hacen vinos rosados estupendos, como en Navarra. En mi armario, por ejemplo, tengo el Artazuri Rosado 2009 que me espera.

Bienvenido sea el verano si tenemos la nevera llena de caldos frescos y jóvenes. Sin duda, con la copa llena la vida se disfruta mucho más

Post publicat originalment al bloc d’Uvinum on també he publicat els següents articles:

Para Sant Jordi, una rosa, un libro… y 3 vinos

Házme caso y regálale a tu padre cualquier cosa que case con vino