Tenies 90 anys, però això sempre arriba per sorpresa.
Padrí, són tantes les imatges i els records que he tingut aquests dies:
els ous que et preníem de les gallines del pati,
o quan, de petits, ens deixaves menjar amb els dits,
o les teves col·leccions del barça al menjador,
les vivències per aquell treball de la facultat al sofà de casa,
i aquelles sobretaules on tot era la batalla de l’ebre.
Padrí, són tantes les imatges i els records que he tingut aquests dies:
els ous que et preníem de les gallines del pati,
o quan, de petits, ens deixaves menjar amb els dits,
o les teves col·leccions del barça al menjador,
les vivències per aquell treball de la facultat al sofà de casa,
i aquelles sobretaules on tot era la batalla de l’ebre.
Ens has ensenyat com és un avi ideal,
atent, simpàtic, ocorrent
també tossut i rampellut
sempre amb alguna cosa per explicar,
eres el rei de la casa (tot i ser un republicà)
Dissabte celebràvem els teus 90 anys
I així, bufant espelmes i rient,
et vam dir adeu i fins sempre.
Abans de marxar ens vas dir: estimeu-vos molt
Així ho farem.
5 Comments
I could give my own opinion with your topic that is not boring for me.
nena,
una de les coses que ens uneixen a les persones son els sentiments, les emocions, l´amor…i la pèrdua d´algú estimat sempre dol a tothom de la mateixa manera…
sento de tot cor el que esteu passant,
una abraçada d´una vendrellenca que per una vegada has fet emocionar amb les teves paraules ;D
Gemma una abraçada i guarden els bons record del teu padrí, quan perdem referents familiar, també perdem part del nostra univers
Ànims, el millor que pots fer es transmetre a la resta tot allò que et va ensenyar. Una abraçada.
Gemmeta,
Em poques paraules et dic,
T’ESTIMO I MOLT, sé que el iaio ho sap i ho sabia.