viniesfera – Gemma Urgell

societat xarxa + política + comunicació + entorns rurals + món del vi

La creativitat via Twitter

(aquest article s’ha publicat avui al setmanari El 3 de vuit)

Twitter guanya dia a dia més adeptes. La xarxa social dels 140 caracters és cada cop més popular i tan pot servir per estar al dia del que passa al món a través dels links que es comparteixen, com seguir les peripècies d’un famós, o conversar amb gent que no has conegut mai a la vida però que té interessos semblants als teus. Twitter com a mitjà de comunicació, com a captador de tendències, com a pulsòmetre d’opinió, com a complement a l’hora de seguir un programa televisiu o un partit de futbol.
Poc s’imaginava en Jack Dorsey, pare (i mare) de la criatura, que Twitter podria ser tan versàtil. De fet, això és el que més em fascina: la suma d’una eina senzilla, juntament amb la creativitat de la gent i els infinits usos que se’n fa provoca que diàriament trobem iniciatives o projectes brillants i que difícilment tindrien visibilitat sense l’existència de Twitter. Sembla que Twitter no tingui límits ja que aquests són superats sovint per la creativitat de l’ús que se’n dóna.
I m’agradaria destacar algunes d’aquestes iniciatives fixant-me en aquelles que es marquen una freqüència en el temps, una periodicitat d’actualització que fa que el creador es marqui una disciplina constant, ja sigui com a repte personal o bé per què si, sense tenir-hi cap motiu aparent.
Per exemple, @microrelats, del vendrellenc Xavier Sanjuan (entrevistat a aquest mitjà la setmana passada). Sanjuan s’ha compromès a escriure diàriament una petita història de no més de 3 o 4 línies en una web i que difon a través de Twitter. Relats breus, amb ironia i un toc de cinisme que no deixen indiferent. O #celleracasa, d’Anna Vicenç; una sumiller empordanesa que s’ha proposat que cada dia d’aquest l’any recomanarà un vi via Twitter. I amb 140 caracters en té prou per penjar una imatge, citar el vi i fer-ne una breu descripció (tremoleu crítics enòfils). O #eltitular, obra del cap de redacció d’aquest mitjà, en Joan Raventós, que diàriament, entre les 9 i les 10 del vespre publica una frase que resumeix aquella notícia que ell (o els mitjans de comunicació) destaquen. També en tenim sobre el català, com @rodamots, que ens descobreix diàriament alguna paraula de la nostra llengua que no emprem massa o que és poc coneguda. O ara que sembla que tothom s’ha posat a córrer (no sé si per la crisi, que surt més econòmic que anar al gimnàs o perquè està de moda), neix @maratopasapas de la mà del llorencenc Lluís Camell, entre d’altres, que setmanalment escriuen sobre temes relacionats amb aquest esport amb la fita de preparar-se per la Marató de Barcelona 2012.
Diuen que hi ha gent per tot, però jo ja firmo per trobar-me sorpreses com aquestes diàriament al meu timeline de Twitter. I encara firmo amb més força perquè eines com aquesta donin més visibilitat a la creativitat de la gent.

La creativitat via Twitter, article publicat a El 3 de vuit

Share

Articles semblants:

  • No Related Posts
Posted in Articles a El 3 de vuit | Leave a comment

#talkingabout – JAK Medlemsbank, amb Núria Albet

Banca ètica, un tema a tenir molt en compte en els temps que corren. I feia temps que teníem ganes de fer un #talkingabout sobre això. Així doncs que el Ricard fa uns dies va tenir una interessant conversa amb Núria Albet a La Llacuna (aquest poblet entre l’Alt Penedès i l’Anoia on també hem tingut genials converses amb en Francesc Balagué). La Núria ens va parlar de JAK Medlemsbank, el banc suec on treballa.
Es tracta d’un banc amb format cooperativa; és a dir, tots els seus membres (uns 37.000) tenen el mateix poder i decideixen plegats el Consell d’Administració, que es renova cada any, així com quins són els projectes que es financien. Aquest finançament no es fa partint dels interessos, com passa en la majoria de bancs, sinó que es financia a partir dels estalvis que tots els membres tenen dipositats al banc. Mireu com la Núria ho explica:

JAK Medlemsbank és un exemple de banca ètica i del qual en voldria destacar alguns aspectes:

- la importància de l’aprenentatge, del coneixement: tots hauríem de saber d’economia i, d’aquesta manera poder prendre decisions amb més consciència. I a JAK dediquen importants esforços a transmetre aquest saber entre els seus membres, de fet, el banc compta amb una xarxa d’associacions per diferents zones de Suècia i organitzen conferències, actes, debats, etc Aquestes associacions també programen activitats per difondre els diferents projectes que es poden finançar.
- no hi ha interessos bancaris, els propis membres et “deixen” els diners a través d’un sistema de punts que s’estableix: durant el període d’estalvi, vas obtenint uns punts per demanar un crèdit o bé per decidir a quin projecte/idea li transmets els teus punts. Això si, sempre has de tenir una part de diners estalviats per tal de què aquests vagin seguint generant punts d’estalvi. Es fomenta, doncs, la cultura de l’estalvi.
- es fomenta la participació i es treballa constantment per a què aquesta tingui èxit (a través de les TIC, per exemple). Tots els membres tenen la mateixa veu i vot, tothom sap què hi té al banc, … transparència, participació i democràcia real, valors a l’alça.

Un model bancari que també és un model de vida que conté uns valors que aquest capitalisme ferotge ens havia fet oblidar: l’estalvi, la transparència, el coneixement i, sobretot, la democràcia.

Share

Articles semblants:

  • No Related Posts
Posted in talkingabout | 2 Comments

“El vi, cada cop més social”, article publicat a El 3 de vuit

Que el vi és un element social, és evident: des de la seva història, fins al conreu de la vinya, l’elaboració i, evidentment, el seu consum. Darrera territoris, cellers i marques, hi ha gent que es relaciona; i, al mateix temps creix el nombre de persones que s’interessen per aquest producte, el comenten, el recomanen i sobretot, se’l beuen (i normalment amb companyia).
Aquests elements fan d’internet i les xarxes socials instruments molt vàlids per transmetre aquests coneixements i generar comunitat al voltant d’aquest producte. És que el vi està avesat a la recomanació i això el fa molt interessant pel social media, l’espai del boca-orella on-line.
I tot això ho dic perquè ha nascut una nova xarxa social del vi: Vinthink. I a més, està feta a casa, concretament a Manresa i per tot el món. Un “facebook del vi”, com explica Gemma Rojas, que forma part de l’equip de creadors d’aquesta eina i que n’és la seva principal portaveu.
Vinthink és un punt de contacte entre persones interessades pel vi. Els usuaris que es donin d’alta a aquesta xarxa social poden presentar els seus productes preferits, puntuar-los i descriure’ls, així com recomanar-los a altres amics seus. I també té la seva aplicació mòbil, que ja es pot descarregar per l’iPhone. Així doncs, un dels resultats d’aquesta eina serà que es comptarà amb una gran base de dades de vins amb opinions dels propis consumidors.
Apareix doncs una nova oportunitat pel celler, si sap usar-la adequadament: un nou espai on contactar directament amb el consumidor i on, sobretot, veure què opinen dels seus vins. Una mostra més de què amb eines TIC el consumidor està més a prop del productor i que per molts cellers amb poca capacitat de despesa en publicitat en els mitjans massius, internet és una oportunitat. Així que, a posar-se les piles!
Jo ja tinc Vinthink al mòbil i m’he refiat d’opinions que hi he trobat i l’he encertat. A més, he fet fotos dels vins, les he vinculat a aquesta eina i també al meu Facebook i he pogut situar-me al mapa i veure quins són els cellers que tinc a la vora, per si em passa pel cap anar-los a visitar.
Una mostra més de què al voltant del vi i amb l’ús d’eines com aquesta es poden generar experiències autèntiques. Així que aquestes festes de Nadal, us animo a que us descarregueu l’aplicació al mòbil i durant les llargues sobretaules opineu sobre els vins i caves que acompanyaran els canelons, l’escudella, l’ànec i els turrons. Si més no aquesta tasca us pot servir d’excusa per no haver de seguir la conversa del cunyat, o evitar malentesos amb la sogra.

El vi més social, article publicat a El 3 de vuit

Share

Articles semblants:

  • No Related Posts
Posted in Articles a El 3 de vuit, comunicació, món del vi | 1 Comment

#talkingabout – obrador xisqueta, amb Vanesa Freixa

“La raça de l’ovella xisqueta, la llana, els pastors i el territori”, com ens diu Vanesa Freixa en aquest #talkingabout, són els eixos d’un projecte de dinamització econòmica en un entorn rural, l’Alt Pirineu, digne d’estudi. L’Associació Obrador Xisqueta lidera un projecte d’economia social amb la finalitat de pagar un preu just a la llana de les ovelles del Pirineu. I com ho fa? Doncs teixint una xarxa amalgamant altres projectes  com Escola de pastors, revaloritzant la llana, buscant complicitats a Administracions, associacions i dissenyadors, i formant persones del territori perquè puguin esdevenir artesans d’aquesta llana i teixir productes de qualitat que puguin ser comercialitzats.

La Vanesa Freixa, de mOntanyanes, és de les persones que coneix més tot aquest entramat de fils i vam poder fer-li aquest #talkingabout aprofitant que estava a Barcelona. Aquest és el resultat:

D’aquest projecte, se’n poden treure vàries idees que de segur que també són vàlides per altres sectors econòmics vinculats a entorns rurals:

  • La matèria prima es troba devaluada; és important doncs donar-li valor. Això pot ser possible controlant la cadena de transformació i comercialització
  • Més que mai, el món rural necessita crear xarxa, establir nexes i unions dins del territori, però sobretot fora per a poder posar en valor allò que hi ha i s’hi produeix. S’han acabat els cercles tancats.
  • La importància de crear una narrativa al voltant de la iniciativa per dotar de més significat i provocar més afinitats.
  • La innovació com a motor de dinamització econòmic i social en entorns rurals.
  • Les principals traves per a gestionar el canvi sovint són del propi territori. És clau, doncs, la formació i la transparència.
  • Internet, les xarxes socials i projectes de recollida de fons com Verkami, eines clau per a la difusió (i considero que en aquest projecte encara se’n podria treure més profit en altres aspectes com la consolidació de xarxes, facilitadores del treball en equip, comercialització on-line, rendició de comptes, …)
  • Projectes i/o productes que es recolzin (i tinguin en compte) la sostenibilitat, la cooperació, l’emprenedoria social, són ben valorats per un consumidor cada cop més exigent, que té més informació i que, busca, a més de consumir, contribuir a una millora en la nostra societat.

Us recomano que llegiu aquest article d’en Pere Losantos que explica molt detalladament tot aquest jersei ben repuntat que és l’Obrador Xisqueta.
I en Ricard Espelt, al seu bloc, també en parla i a la plataforma Talkingabout podeu seguir altres projectes interessants

Share

Articles semblants:

Posted in entorns rurals, talkingabout | Tagged , , | 1 Comment

#talkingabout amb Enric Senabre parlant de Goteo

El Ricard Espelt fa unes dies va tenir la sort de poder conversar amb l’Enric Senabre, un gran activista d’internet, sempre vinculat amb projectes relacionats amb la cultura digital i la societat xarxa. El motiu principal de la trobada era parlar de Goteo. Com es defineixen ells a la web, Goteo és una xarxa social de finançament col·lectiu (aportacions monetàries) i col·laboració distribuïda (serveis, infraestructures, tasques i altres recursos) per impulsar el desenvolupament autònom d’iniciatives, creatives i innovadores, que contribueixin al desenvolupament del procomú, el coneixement lliure i/o el codi obert.

Enric Senabre parlant de Goteo from redall on Vimeo.

Elements interessants a tenir en compte:

  • el micro-mecenatge o crowdfounding a l’alça: amb petites aportacions de molts poder fer realitat projectes culturals (com s’està fent des de Verkami, per exemple), però perquè no projectes col·laboratius que busquen millorar aspectes de la nostra societat utilitzant les eines que ens proporciona internet (com Goteo).
  • el procomú: Goteo no busca només donar suport a iniciatives solidàries o socials, sinó que vol anar més enllà i aposta per projectes que tinguin un retorn col·lectiu: que sigui transferible i reutilitzable per altres persones, segons regeix el coneixement lliure i les llicències lliures i obertes (com per exemple Creative Commons).
  • estem davant d’una eina que obra noves oportunitats pels projectes d’”ADN obert”, és a dir, cultura lliure, acció social, software, economia alternativa, arquitectura, … que contribueixin a l’enriquiment dels béns comuns a partir de retorns col·lectius.
  • “capital riego”: es busquen inversions socials amb efecte multiplicador, que generi un benefici col·lectiu (el nom fa la cosa!)

Entreu, mireu i aposteu pels projectes que hi ha i busquen suport: des d’una web per pressionar els nostres representants polítics, a una xarxa col·laborativa de textos copyleft, o una aplicació mòbil per denunciar in situ on hi ha abocadors il·legals, entre d’altres.

Share

Articles semblants:

  • No Related Posts
Posted in talkingabout | 1 Comment