Sóc una uviner evangelist ;-)

Uvinum és un espai a internet on poder compartir opinions sobre vins, denominacions d’origen, cellers i, a més, pots comparar preus i evidentment comprar vins. Si existeixen webs on consultes opinions sobre hotels, sobre cotxes, electrodomèstics i demés, perquè no també de vins? Perquè no anar més enllà de les opinions dels grans gurus i escoltar aquelles persones que tenen gustos i interessos similars als teus?

M’agrada Uvinum perquè és fresc, senzill i de navegació molt intuïtiva. El projecte l’han engegat un equip de grans professionals: l’Albert López, l’Albert Garcia i el Nico Bour després d’una llarga trajectòria dedicada al desenvolupament web, a les noves tecnologies i a empreses d’internet. Així doncs, van decidir deixar-ho tot per iniciar aquest projecte, i aquí expliquen molt bé perquè van fer aquest pas.

A partir d’ara començaré a col·laborar amb Uvinum; seré una Uviner Evangelist, és a dir, com diuen ells: “Personas que comparten nuestros valores, que quieran expresar y recomendar cualquier vino del mundo con un lenguaje sencillo, entendible por todos, y que muestre que el vino es un placer de todos los sentidos a compartir con quién quieras. Personas que quieran compartir sus conocimientos y que quieran ayudar a difundir la cultura del vino. Personas que sean evangelistas de una cepa, una denominación de origen o una tipología de vino .Y estos apasionados del vino son ante todo independientes: hablan, escriben y comunican sobre lo que ellos creen y sienten, y en ningún caso queremos interferir en sus opiniones.”

Així doncs, com dic a l’entrevista, “No soy enóloga ni soy sumiller, pero soy una gran amante del vino y, sobretodo, me apasiona todo lo que rodea este producto: des de las personas, a la historia, los paisajes, las labores del campo, la gastronomia y el maridaje. Periodista como soy, me gusta explicar historias y me gusta comunicar que el vino es mucho más que una bebida sabrosísima y muy saludable. A través de Uvinum os hablaré de lo que me sorprende y me atrae de este mundo, pero sobretodo con mucha humildad y respeto. Simplemente soy una consumidora de vino que le gusta conversar sobre él”

M’agrada el vi i la seva cultura, m’agrada escriure i m’apassiona internet i els canvis que està provocant… o sigui que aquesta col·laboració em fa molta il·lusió perquè té una mica de tot això ;-)

I com que el món del vi i també el d’internet és tan gran i no s’arriba a tot arreu, estaré encantada de què em proposeu temes, històries, vivències, cellers, cultures, paisatges sobre el vi per aprendre i parlar-ne.

Aquí podeu consultar tota l’entrevista que em van fer en motiu d’aquesta col·laboració. I una recomanació: seguiu el bloc d’Uvinum, trobareu curiositats, tendències, vivències sobre el món del vi. Val la pena!

#talkingabout: TecnolONGia – Jaume Albaigès

En aquest món global i hiperconnectat, àgil, divers i de grans diferències; en aquest espai immens amb múltiples missatges, la carrera per la visibilitat i per tant, per existir, esdevé primordial. Malauradament, certs racons d’aquest món només són visibles quan hi ha desgràcies. Els grans ulls del món, que segueixen sent els mitjans de comunicació i les grans potències econòmiques, només recorden certs racons de la societat quan aquesta pateix de veritat. També nosaltres, persones que vivim el dia a dia sense tenir en compte que potser el veí, aquell conegut, o aquells que surten per la televisió necessiten un cop de mà.

Internet i les noves tecnologies, poden tenir un paper clau per capgirar aquesta situació? Què poden aportar al tercer sector?

Jaume Albaigès, amb una llarga experiència en l’aplicació de les TIC en la cooperació i les Organitzacions no Lucratives i que ho recull en el seu bloc tecnONGia, és el protagonista d’aquest #talkingabout i dóna resposta a aquestes preguntes i moltes d’altres que giren al voltant del valor transversal de la web social, de la transparència i la rendició de comptes, del treball col·laboratiu i d’altres aspectes que internet i la societat xarxa està oferint a la cooperació.

Per sort, la web social pot fer que hi hagi múltiples ulls i, en definitiva, múltiples mans per treballar cap un món més just. Potser sona utòpic, però la tasca de persones com el Jaume, o com en Javi i la Montse, també protagonistes d’un altre talkingabout, i de milions de voluntariosos més, ens ho fa evident. Per què no ens hi sumem? Hi ha molta cosa a fer, inclús a prop de casa.

Talkingabout: TecnolONGia · Jaume Albaigès from redall on Vimeo.

El Ricard Espelt també en parla!

Apunts i opinions sobre #cdigital2010

Unes hores després de la catosfera – cdigital2010, faig les següents consideracions, opinions i apunts de les 5 taules que vaig poder seguir:

  • vaig notar frescor en la taula de “Cultura en temps de xarxes”. Era la primera vegada que veia persones vinculades amb els museus i la literatura parlant de com i perquè usen els social media.
  • de la taula de cultura va sortir un concepte interessant: l’audiència creativa. En el fons, crec que, tant en la cultura, en l’empresa, en la política, en qualsevol camp, cal anar a buscar aquest fi: la co-creació amb la societat, amb la comunitat. De fet, crec que això és l’essència d’aquest canvi que estem vivint. Us recomano el post del @ricardespelt sobre aquesta taula
  • les taules on es parla de periodisme i internet segueixen donant voltes al voltant de si un blocaire ha de ser considerat periodista o no. Cal anar més enllà: quins són els reptes del periodisme en un món hiperinformat, què pot oferir, com poden perviure els nous mitjans digitals, quines són les tasques del periodista ara, periodisme ciutadà, …
  • els grans grups comunicatius, com les grans organitzacions, són reacies al canvi i, aquests debats no són una crítica al periodista (i com que els periodistes som molt coporativistes ens sentim ofesos), sinó a com tenim entesa la figura del periodista. Considero que el periodista continuarà existint, però no fent el que està fent ara.
  • l’actualitat ja no la busquem al paper, la trobem fàcilment a internet. El paper pot oferir especialització, investigació, fons, cròniques, reportatges
  • la taula d’emprenedors, la vaig seguir poc, però m’hagués agradat que a part de les vivències personals dels speakers, haguéssin parlat de voluntat de col·laborar plegats per liderar un cert moviment de lobby o de pressió perquè tots aquells entrebancs que es van trobar i no es repeteixin en altres ocasions. Està molt bé dir que a Espanya costa ser emprenedor, que no hi ha facilitats, que a la universitat no t’ensenyen a ser valent i apostar pel que creus, … Però, potser va sent hora que ens movem per canviar-ho, no?
  • la taula sobre empoderament ciutadà i catalanisme va ser d’allò més esperpèntica. Em sembla molt bé que es vulgui parlar d’iniciatives a la xarxa en pro al independentisme, però considero que va sent hora que es parlin també d’altres projectes o accions relacionades amb l’activisme a la xarxa, els anomenats grassroots a Catalunya, que segur que n’hi han. I més, si la major part d’exemples d’aquesta taula també estaven en la passada edició.
  • amb la de política van sonar conceptes interessants com democràcia deliberativa, co-creació amb el ciutadà, implicació ciutadana, lideratges. Però vaig trobar a faltar que m’expliquessin com les grans organitzacions polítiques, és a dir, els partits, estan gestionant el canvi, si hi ha prevista més apertura, si el 2.0 només es considera un element de comunicació i no com a gestió del canvi, …

I els següents apunts sobre la catosfera i percepcions vàries sobre els actes d’aquest tipus:

  • i ara que ja ha passat la catosfera, què? Esperar l’any vinent? Crec que fora bo que els debats que es van obrint en aquestes jornades, es mantinguin i continuïn a la xarxa, de forma permanent i generant accions concretes
  • sé que la catosfera ha de servir per ser un punt de trobada de blocaires, twitterus i gent de la 2.0, i així és. Però crec que caldria anar més enllà i estendre aquests debats a persones que no estiguin tant vinculades a la web social, per donar més frescor, posar-nos una mica els peus a terra i, evidentment, promoure de veritat aquells elements que considerem claus de la web social més enllà del món, força endogàmic, dels que estem al 2.0
  • trobo a faltar més crítica constructiva i em sobra corporativisme
  • cal fer alguna cosa en el format de taula amb ponents, moderador i debat posterior (molt breu) amb el públic… siguem més innovadors en el format…
  • alguna taula sobre impacte del 2.0 en la societat: com es mesura, barems, quina ha estat l’evolució, … i perquè està passant.

Es poden seguir les jornades en vídeo i els resums a la web del cdigital 2010.

On és el sentit comú?

Ascó, Horta de Sant Joan i Vic. Focus mediàtics d’aquests darrers dies. Pàgines i pàgines de diaris, frases en tertúlies i centenars d’imatges fixes i en moviment. Declaracions de polítics i d’organitzacions. Més twitts i més posts. I què més? Doncs res més. Apaga i vámonos, que diuen. Ja tornarà a arribar una altra notícia/escàndol, catàstrofe que taparà aquestes. La política del pedaç. Tot plegat fa molta mandra.

Aquests tres focus mediàtics obren tres debats clau al nostre país: nuclear/energètica; mediambiental/forestal i la immigració. I tots ells, en un context de crisi i d’eleccions autònomiques fet que s’aguditza la crispació, la rumorologia, les declaracions fora de to mentre les exclusives se situen l’ordre del dia. Però on està el debat de fons?

Per una banda, tenim un govern que comunica poc en situacions de crisi i que, en aquestes qüestions, ha demostrat poca habilitat a avançar-se al rumor i a informar de forma unitària sobre la seva posició en cada un dels temes i en les accions que està duent a terme. L’oposició, afincada a la generació de més crispació, i els mitjans de comunicació, que segueixen el joc d’uns i dels altres. A tot això, a manca d’informació, s’omplen espais amb rumorologia, tertulies i pseudoexperts en cada un dels temes. Però tot queda aquí, a la superfície.

M’agradaria trobar als mitjans de comunicació i a les declaracions dels nostres representants postures que donin resposta a, per exemple, les següents preguntes: si optem per un tancament de les centrals nuclears, on hauran d’anar a parar els seus residus? com gestiona el canvi un petit municipi que té en la indústria nuclear la seva principal font d’ingressos i la dels seus vilatants? si no volem l’energia nuclear, estem disposats a ampliar i apostar per l’eòlica o per altres mesures energètiques? perquè posem en qüestió si un municipi pot decidir si alberga un cementiri nuclear, si empadrona o no els immigrants, però no es posa en qüestió el poc paper decisori que hi té el Parlament de Catalunya o el Govern de la Generalitat en aquestes qüestions o no es treballa perquè això canvïi? i, enlloc de fixar-nos en quins han estat o no els errors en una situació d’emergència com l’incendi d’Horta, qüestionar la tasca del cos de bombers, agents rurals, … perquè no busquem el debat de fons i ens preguntem si realment s’estan prenent mesures en els boscos del nostre país perquè no es torni a repetir?

Tampoc a les xarxes socials ni als blocs he trobat respostes a aquestes preguntes. Al twitter hem seguit escalfant l’ambient amb rèpliques i contrarèpliques, a les xarxes socials hem seguit el mateix camí que els mitjans de comunicació i no s’ha afavorit una nova via més oberta al debat, a la recerca de més coneixement, a les respostes dels que realment coneixen aquests temes. No hem reclamat més informació als nostres representants sobre aquests aspectes que són i seran crucials pel nostre país. No s’ha liderat res de res. No hem reclamat sentit comú a tot plegat.

Ells parlen de tu. Ho saps?

Aquest és l’article que m’han publicat avui al setmanari El 3 de vuit.

Ells parlen de tu, ho saps? Article 3d8

#talkingabout – l’Administració

L’administració està en procés de canvi i l’administrat reclama més informació i més agilitat; apareixen nous serveis, noves necessitats. Com es gestiona aquest canvi des de dins? I des de fora? Qui ho fa? Quins són els processos que s’estan duent a terme? Estan els treballadors, els funcionaris, preparats pel canvi? Les estructures actuals de les administracions permeten una relació més fluïda amb el ciutadà? Com es motiva pel canvi? Quins són els veritables actors? Quin és el paper de la comunitat en aquest nou espai? L’administració, com escolta, parla, respon i actua en la societat xarxa? Aquestes i més preguntes són les que en aquest #talkingabout no va caldre preguntar.

Sempre és un regal trobar-te persones que viuen amb passió els seus projectes professionals. I, encara més quan aquests projectes tenen una fi de servei a l’altre. Aquest és el cas: dues persones amb una llarga trajectòria a l’administració, concretament a la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc:  el Jordi Graells (@jordigraells) i Alberto Ortiz de Zárate (@alorza). Durant el #talkingabout no vam fer cap pregunta, no va ser necessari, la conversa i les experiències fluïen.

Mireu-lo i escolteu-lo amb atenció, tot el que diuen realment val molt la pena

Talkingabout: Alberto Ortíz de Zárate i Jordi Graells from redall on Vimeo.

La conversa va ser al Citilab, durant el GobCamp

Ricard Espelt is talkingbout too

Apunts del GobCamp #gobces (part III)

Exemples d’administració oberta al Regne Unit, Giles Antonio Radford @moof

Projectes que neixen des de l’administració:

Direct.gov – finestra única de l’administració on es poden fer els tràmits on-line

NHS – el propi ciutadà pot aconsellar, opinar, … sobre hospitals, malalties, …

Projectes que neixen des de fora:

mysociety ha engegat diferents projectes com:

writetothem – fer arribar suggerències, aportacions als parlamentaris

Fixmystreet – el ciutadà pot enviar imatges sobre coses que no funcionen de la ciutat

whatdotheyknow – informació sobre estadístiques i estudis públics

pledgebank.com – buscar gent per implicar-se en projectes

number10.gov.uk – encàrrec del govern britànic a aquesta organització per enviar cartes

theyworkforyou – control dels parlamentaris per part de la ciutadania

thestraigthchoice.org – espai on la gent penja els folletons de campanya dels partits polítics

planningalerts.com – t’avisa de quan comencen obres a prop de casa teva (aquesta web ja no existeix perquè funcionava a partir dels codis postals i els correus britànics ho ha denunciat perquè té els codis postals en copyright).

Openknowledgefundation - web on es publiquen informes, estudis, recerca, …

Apunts del debat:

Perquè els projectes funcionin cal massa crítica que els mogui, cal moviment (a Espanya existixen exemples ja com hi ha el arregla mi calle i no hi ha massa implicació ciutadana).

Entra en debat el fet de la implicació a països com UK, que és molt diferent que a països llatins. D’una banda, considero que hi ha una part del tipus de representació política i, de l’altra, existeix el tema cultural de quin és el paper de l’administració i de quines són les responsabilitats dels ciutadans.

La major part dels projectes que neixen de la societat en aquests països són a partir de la informació que s’extreu de les administracions (open data)

El Marc Garriga i el Ricard Espelt també en parlen

Apunts del GobCamp #gobces (part II)

Com motivar el canvi internament a l’administració? Direcció Atenció Citadana del Govern Basc – Alberto Ortiz Zárate

Com s’interrelaciona el ciutadà basc amb l’administració? A través de la direcció d’atenció ciutadana del govern basc; per tant, els que treballen en aquesta direcció informen cap a fora (cap al ciutadà) i busca dinàmiques i relacions amb la resta de departaments interns del govern perquè facilitin aquesta informació. Per Alorza, la clau d’aquesta tasca és l’agilitat.

En aquests moments hi ha la voluntat de crear la factoria ciutadana: que el seu equip sigui gent entusiasta que treballi en millorar els serveis que ja hi ha i introdueixi canvis amb processos de servei de qualitat, projectes àgils i orientació cap a la ciutadania. Un equip amb identitat i que sumi a tres col·lectius que fins ara no estan junts: gestió Zuzenean, el servei web i el suport tecnològic.

Es pretén crear una veritable comunitat que comparteixi una cultura, uns rites i unes xarxes i que plegats donin un millor servei al ciutadà. Però, com motivar internament aquest canvi?

Apunts del debat:

L’estructura humana de l’administració no és la mateixa que la d’altres organitzacions. Hi ha elements que són més difícils de tocar, de gestionar (des de les rutines, a recursos humans, …). Aquests elements també han de formar part del canvi, per tal, cal buscar la manera de sumar-los tenint clar que hi ha elements que no es podran canviar (però cal detectar-los).

Com es motiven aquelles persones més obertes al canvi i que siguin qui el liderin i qui l’estenquin? Es parla de facilitar la creació de xarxes internes dins de l’administració, de fomentar el contacte amb l’altre, de trencar amb jerarquies actuals… Per això, per exemple, es programen xerrades sobre treball col·laboratiu dirigides al personal d’aquesta administració.

L’administració androide, Enric Senabre

Aquesta és la presentació que fa Enric Senabre i que suscita un interessant debat: quin és el paper del ciutadà davant l’e-administració? Open Data, què no cal que faci ja l’administració, administració vs autoorganització, és la nostra una administració del segle XIX? Què demana el ciutadà? rapidesa, mobilitat, agilitat, …

També en parlen el Marc Garriga i el Ricard Espelt.

Apunts del Gobcamp #gobces (part I)

Patrimoni.gencat.cat – Albert Sierra

El patrimoni cultural té poca presència als mitjans tradicionals i, fins fa poc també a la web (pocs blocs, webs institucionals poc relacionades entre elles, …).

Per això neix patrimoni.gencat.cat: una web d’informació generalista que informa a través d’internet de tot allò relacionat amb el patrimoni a Catalunya.

L’objectiu d’aquesta web és que el sector del patrimoni cultural no quedi enrera en l’ús d’internet i es posi al dia; generar la suficient massa crítica perquè les institucions, museus, professionals, … considerin internet com un canal i una eina útil per a la difusió de la cultura i el patrimoni històric. És a dir, generar un moviment, una xarxa de persones vinculades a les institucions que estiguin preparades pel canvi i que siguin sensibles a l’impacte que genera internet: la importància no és tenir FB o twitter, sinó innovar un sector.

Albert Sierra també reflexiona sobre el potencial que té utilitzar la valorització positiva de les persones que coneixen i estan interessades pel patrimoni històric i que generen una informació que és útil i interessant

Departament d’Educació – Trina Milan

Cal que els màxims representants de la institució creguin en aquestes eines perquè s’utilitzin i tinguin èxit. Des d’Educació s’han posat en marxa tres canals: Twitter, You Tube i bloc.

Són canals d’informació del departament d’educació però que també permet generar interacció

L’objectiu és doncs la interacció i explicació del que significa el sistema educatiu des dels representants institucionals fins a les escoles: retroalimentació entre la institució, els seus treballadors i la ciutadania en general.

Per començar, es va analitzar quina era la presència d’educació a les xarxes socials (recerca a FB, twitter, blocs sobre educació, hashtags …) per, amb aquestes dades, convèncer als representants de la seva utilitat. Com a qualsevol organització, és important que els que dirigeixen la institució creguin en aquests nous canals i, també cal que des de dins hi hagi gent que tingui la capacitat de fer servir aquestes eines i saber-les emprar.

Fa només 3 dies que funciona, estarem atents a aquesta iniciativa.

Apunts del debat:

Davant d’aquestes dues iniciatives, provinents de la Generalitat de Catalunya, el debat gira al voltant de com els directius de l’administració veuen i consideren aquest canvi i de la necessitat de convèncer, mostrar, demostrar, les potencialitats d’internet en la relació amb el ciutadà.

Quines són les persones innovadores dins de l’Administració, com es relacionen, són les suficients?

La identitat digital de les administracions: qui firma els posts, qui hi ha darrera el twitter, … estem usant eines personals d’una forma no personal? Cal un llibre d’estil?

Polítiques 2.0 com a polítiques de canvi, no només com a polítiques de comunicació (apunta Jordi Graells); cal lligar el canvi a una estrategia i a un lideratge.

Ricard Espelt i Marc Garriga també en parlen.

Per què les xarxes socials funcionen en la comunicació del vi?

Fa un parell de dies, en @janquim em va fer unes quantes preguntes sobre el vi i internet per una peça que estava preparant pel portal d’informació 3cat24.cat on parla de diferents comunitats i projectes relacionats amb el vi i les xarxes socials i les TIC. Una de les preguntes que més em va fer pensar va ser si el vi tenia quelcom especial que el feia diferent a altres productes/sector a l’hora d’utilitzar internet com a mitjà de comunicació, relació amb el client, etc.

Com ja he repetit força en aquest bloc, crec que pel sector del vi internet és clau per dos motius: per una banda, el vi és un producte que conté molta informació (i per tant, també coneixement), rera cada ampolla, hi ha una història, una cultura, una forma de fer, un territori, molts cellers, moltes marques; i, per l’altra, cada vegada hi ha més interès així com més coneixement i ganes d’aprendre per part del consumidor sobre vins. Tot això fa que els social media i siguin unes bones eines per transmetre aquests coneixements i generar comunitat al voltant d’un producte que, permeteu-me, és molt més que un producte.

Els social media permeten connectar directament el consumidor amb el productor, sense intermediaris en un sector on la intermediació (distribuidors), està a l’ordre del dia.  Un celler que treballi molt bé els social media i les eines TIC trobarà més fàcilment el seu nínxol de mercat i li serà molt més rentable que no usar altres eines de comunicació molt més cares i que els seus pressupostos no poden assumir.

El del vi és un món molt avesat a la recomanació i per això poden ser interesants els social media. De segur que ens fixem molt en l’opinió que pot tenir un amic nostre al Facebook o al Twitter sobre un vi; o consultem a comunitats i webs sobre vi per veure què opinen de determinat producte, … És interessant doncs que el celler conegui què diuen d’ell a internet, què pensen els seus consumidors dels seus productes, parlar amb ells en aquests espais, consultar blocs, …  Molts cops pot ser més negativa una mala opinió en una web que no ens puntui Robert Parker!

Estem d’acord en el que el vi no es pot digitalitzar, però al voltant del vi es poden generar moltes experiències autèntiques: des d’un bloc on un productor va narrant el seu dia a dia en un celler, a vídeos casolans sobre fets concrets del procés, a rutes interactives per un celler, … i, amb l’enoturisme, també hi ha un gran camp a recórrer. Si saben emprar bé aquestes eines, sent realment autèntics, podem provocar experiències físiques: provant els vins, recomanant-los als amics perquè coneixes el productor, o visitant la bodega i sentir-te com a casa perquè coneixes molt d’aquell elaborador. És a dir, emprar el 2.0, per aconseguir moments físics autèntics.

Amb tot, però, cal ser conscients de per a què s’utilitzen aquestes eines i, que cal ser transparent, autèntic i estar disposat a conversar i dialogar amb consumidors.

I, això del 2.0 no deu estar del tot malament si el Robert Parker ja està al twitter, des de fa uns dies, no? El que potser ell no ha entès massa bé és que la xarxa serveix per escoltar, parlar i conversar (només segueix a 3 persones i no s’ha comunicat amb cap dels més de 1000 seguidors que té).