(aquest article s’ha publicat avui al setmanari El 3 de vuit)
Twitter guanya dia a dia més adeptes. La xarxa social dels 140 caracters és cada cop més popular i tan pot servir per estar al dia del que passa al món a través dels links que es comparteixen, com seguir les peripècies d’un famós, o conversar amb gent que no has conegut mai a la vida però que té interessos semblants als teus. Twitter com a mitjà de comunicació, com a captador de tendències, com a pulsòmetre d’opinió, com a complement a l’hora de seguir un programa televisiu o un partit de futbol.
Poc s’imaginava en Jack Dorsey, pare (i mare) de la criatura, que Twitter podria ser tan versàtil. De fet, això és el que més em fascina: la suma d’una eina senzilla, juntament amb la creativitat de la gent i els infinits usos que se’n fa provoca que diàriament trobem iniciatives o projectes brillants i que difícilment tindrien visibilitat sense l’existència de Twitter. Sembla que Twitter no tingui límits ja que aquests són superats sovint per la creativitat de l’ús que se’n dóna.
I m’agradaria destacar algunes d’aquestes iniciatives fixant-me en aquelles que es marquen una freqüència en el temps, una periodicitat d’actualització que fa que el creador es marqui una disciplina constant, ja sigui com a repte personal o bé per què si, sense tenir-hi cap motiu aparent.
Per exemple, @microrelats, del vendrellenc Xavier Sanjuan (entrevistat a aquest mitjà la setmana passada). Sanjuan s’ha compromès a escriure diàriament una petita història de no més de 3 o 4 línies en una web i que difon a través de Twitter. Relats breus, amb ironia i un toc de cinisme que no deixen indiferent. O #celleracasa, d’Anna Vicenç; una sumiller empordanesa que s’ha proposat que cada dia d’aquest l’any recomanarà un vi via Twitter. I amb 140 caracters en té prou per penjar una imatge, citar el vi i fer-ne una breu descripció (tremoleu crítics enòfils). O #eltitular, obra del cap de redacció d’aquest mitjà, en Joan Raventós, que diàriament, entre les 9 i les 10 del vespre publica una frase que resumeix aquella notícia que ell (o els mitjans de comunicació) destaquen. També en tenim sobre el català, com @rodamots, que ens descobreix diàriament alguna paraula de la nostra llengua que no emprem massa o que és poc coneguda. O ara que sembla que tothom s’ha posat a córrer (no sé si per la crisi, que surt més econòmic que anar al gimnàs o perquè està de moda), neix @maratopasapas de la mà del llorencenc Lluís Camell, entre d’altres, que setmanalment escriuen sobre temes relacionats amb aquest esport amb la fita de preparar-se per la Marató de Barcelona 2012.
Diuen que hi ha gent per tot, però jo ja firmo per trobar-me sorpreses com aquestes diàriament al meu timeline de Twitter. I encara firmo amb més força perquè eines com aquesta donin més visibilitat a la creativitat de la gent.
La creativitat via Twitter, article publicat a El 3 de vuit
